La grandesa del còmic

En un temps en què es glorifica la figura del director en tot el que es referix a l’autoria d’una pel·lícula, no estaria de sobra reflexionar un poc sobre el que el resultat final de l’obra, el seu possible èxit, deu als actors, als còmics, que al cap i a la fi són el que donen la cara i posen la seua vida al que sense ells no seria més que uns quants folis escrits o uns sons en l’aire. Per això sóc partidari de tornar als costums de temps més apassionats pel cine, en què s’anava a veure una pel·lícula de Charlot, una de Clark Gable, una de Bette Davis, una de Fred Astaire i Ginger Rogers (la llista seria llarguíssima), igual que també podíem sentir la mateixa admiració per les estreles nacionals com per a anar a veure’n una de Sara Montiel, una de Jorge Mistral, una de Conchita Velasco o una de Tony Leblanc.

Tal vegada si Tony haguera nascut a Amèrica, ara seria un monstre sagrat de Hollywood, ricament acomodat en una mansió de Beverly Hills, però a canvi guanyem un geni madrileny de l’humor a qui ningú pot negar-li el títol de “Rei de la comèdia espanyola”. Desconec el nombre exacte de títols que componen la seua incalculable filmografia, però no hi ha dubte que la seua cara i el seu talent personifiquen tota una etapa del nostre cine que jo sempre he volgut reivindicar, igual que el treball dels directors de la indústria de l’època. Un cine realitzat amb una greixada mecànica de producció que aconseguia una admirable relació de proximitat amb el públic.

Tony Leblanc ha triomfat en el cine, en el teatre i en la televisió. Inclús en la música, com a compositor de pasdobles. La seua categoria, encara que siga rar a Espanya, es va veure acompanyada per la popularitat i l’èxit. Sempre ha comptat amb l’admiració de tots. Per a la meua desgràcia, mai he sabut molt bé per què, havent-ho desitjat tantes vegades, unes vegades per unes coses, unes altres per altres, mai he aconseguit treballar amb ell, encara que fóra una aspiració mútua, lamentablement no concretada. De totes maneres, fa molt de goig tornar a veure’l treballar, fent una interpretació esplèndida a Torrente de Santiago Segura. Qui sap, potser, ja tan majors, encara puguem afrontar algun projecte junts. Si no, que quede ací constància de la meua humil i rendida veneració per la grandesa d’un còmic. Per la formidable categoria d’un mestre.

Luis García Berlanga

* Pròleg de “Tony Leblanc, genio y figura”. Marcos Ordóñez. Festival de Cine Espanyol de Màlaga, Màlaga, 1999.

Any
1999

Idioma
Español