La lliçó d’Isbert

En el cine els anomenem animals cinematogràfics. Abans, en el teatre, hom els definia com actors que “passen bateria”. Són els monstres, els que jo anomene “cómicos de tripa”, aquells que aconseguixen sempre una comunicació sobtada, potent i màgica amb l’espectador que els contempla.

Este era el cas de Pepe Isbert. Des d'El bailarín y el trabajador, de Marquina, jo el seguia en totes les seues interpretacions, amb l’esperança que treballara amb mi si algun dia el meu somni de ser director de cine cristal·litzava.

Alguns anys més tard, i a pesar de certes dificultats inicials d’enteniment, la trobada va ser possible. Des de Bienvenido, Mr. Marshall, ja va ser constant en les meues pel·lícules i crec que la col·laboració va resultar fructífera per a ambdós.

Recorde la sorpresa que la seua interpretació d’alcalde rústic va produir en el Festival de Cannes de 1953 i puc assegurar que si hi haguera hagut llavors un premi adequat el seu nom hauria enriquit el palmarés. Crec sincerament que a Pepe Isbert se’l va valorar més a l’estranger que al seu propi territori, i m’imagine que això va ser degut a la poca estimació que entre nosaltres ha tingut sempre l’actor genèric o de repartiment; fins al punt que últimament se’ls ha degradat ja a la trista denominació d’actors secundaris, quan és ben sabut que en moltes pel·lícules els verdaders secundaris són els protagonistes. José Isbert va ser simplement això. Un actor genèric. Però junt amb tants altres companys va ser també qui va consolidar una època del nostre cine, menyspreada per alguns, però amada, i amb passió, per tanta i tanta gent que entrava en les sales de llavors a evadir-se, paraula que durant tants anys ha estat prohibida per la intelligèntsia de torn.

Rendisc, doncs, homenatge a Isbert, al seu cine i a este llibre, i només demane als actors actuals –que n’hi ha, i d'esplèndids– que accepten novament la denominació de genèrics o de repartiment, i no exigisquen, com solen fer quasi tots, ser només protagonistes perquè llavors corren el risc d’acabar no sent res.

Luis García Berlanga

* El cine de José Isbert. Edició de Julio Pérez Perucha. Ajuntament de València, València, 1984.


Any
1984

Idioma
Español