Pròleg d'”Aventuras y desventuras del cine español”

Sense la gojosa emoció que van produir en la meua adolescència les pel·lícules d’Eduardo G. Maroto, és possible que jo no haguera pensat en la realització cinematogràfica.

En els últims anys de la República, els meus amics i jo cantussejàvem continuadament les cançonetes –crec que amb la lletra de Miguel Mihura– que la saviesa d’Eduardo incorporava als seus curts “Una de fieras” i “Una de miedo”, els seus dos grans èxits. En aquells anys, jo ja afegia, a estos entusiasmes corals, la vaga intuïció que acabaria acostant-me al món de la creació que em proposava Eduardo des de la pantalla... I així ho he fet.

Ja han passat molts anys des d’aquells somnis que ens proposaven cineastes com ell i, afortunadament, Eduardo seguix entre nosaltres, amb la seua elegant i afectuosa mestria, però, sobretot, amb la seua indestructible fidelitat al cine, entés com a indústria.

Afortunadament, Eduardo G. Maroto, amb algun altre supervivent de l’època en què va nàixer a Espanya la infraestructura industrial, va fer del nostre un ofici, que fins llavors havia sigut només picaresca. Maroto ens dóna una lliçó quotidiana del que ha de ser un professional que no sols ha recorregut pràcticament totes les branques de la creació artística, sinó que també ha sigut un exemple que s’ha de seguir per tots els que vinguérem i visquérem d’una suposada culturalització del cine.

La lliçó d’Eduardo és clara. Tots els que fem cine hauríem de considerar-nos, simplement, treballadors de la indústria de l’espectacle, una indústria que hauria de dedicar-se, simplement, a manufacturar tan bé com puga històries per a ser escoltades i vistes pel públic. I res més.

Ací està la grandesa d’este tècnic de laboratori, operador, muntador, director, guionista, cap de producció, etc. Ser sobretot un home de cine, un company, un amic, que mai ha eixit dels estudis, dels despatxos i dels territoris professionals per a sotmetre’s a les temptadores ofertes dels, paradoxalment, mercaders de la cultura.

Per damunt de totes les admiracions, jo t’envege, Eduardo, perquè has contribuït a crear no sols la indústria a què ens referim, sinó també la fascinació que durant tants anys vos va acompanyar als pioners. Et felicite per haver viscut eixa època amb la passió que posàveu llavors els cineastes en este ofici que, a poc a poc, va decaient, anestesiat de manera dolça i trista, en els braços de les subvencions.

Que este llibre ajude no sols a conéixer la teua obra i els teus mèrits, sinó també a convertir-se en un propòsit d’esmena de totes les carències que envolten hui el nostre treball, treball que, a pesar de tots estos pessimismes, pense continuar compartint amb tu durant molt de temps.

Luis García Berlanga

* Pròleg d’”Aventuras y desventuras del cine español". Eduardo García Maroto. Plaza & Janes Editores, Barcelona, 1988.


Any
1988

Idioma
Español