Pròleg de "Cuentos eróticos de Navidad"

No sé què en pensaran vostés, però jo tinc la sensació que la nostra cultura, com diu el meu gran amic Juan Marsé, continua nadant i guardant la roba. Per sort, la literatura, sobretot la literatura eròtica, és un dels pocs reductes oberts a la transgressió. I em sent honrat de dirigir una col•lecció que, com “La Sonrisa Vertical”, hi aporta el seu pervers granet d’arena. En el cas d’este llibre, crec que poques vegades un pot donar-se el gran gust de disfrutar en tots els sentits a costa d’una festa tan tradicional, o tan entranyable, o tan horrorosa, o tan inevitable com és el Nadal: sobre gustos no hi valen disputes. Igual que en erotisme.

Per què, es preguntaran, reunir en un volum dos temes tan dispars? Així, sense pensar-s’hi, un diria que el Nadal és un antídot contra la luxúria (el cristianisme, això són figues d’un altre paner: està replet de màrtirs masoquistes, flagel·ladors i flagel·lats, místics molt sensuals, cilicis –hui, els reis dels sex-shop– i convents amb religiosos que només s’agenollen per mirar pels ulls dels panys). No obstant això, precisament per tractar-se d’una tradició d’origen religiós, i antiga, es presta perfectament a una irreverència més profunda, xocant i torbadora.

El volum està marcat per la varietat: varietat d’autors i d’estils, de temes, tons i ambients. El mèrit és dels magnífics escriptors espanyols i hispanoamericans que s’han llançat a escriure –exclusivament per a este llibre– una història, un relat en què, posant tota la carn –i el titot– a la graella, han reunit la seua visió de l’erotisme i del Nadal. Alguns s’estrenen en estos terrenys; d’altres hi tornen per uns instants. Ha merescut la pena.

Independentment que se situen al començament del primer mil•lenni, en l’Anglaterra del segle XIX o en l’actualitat, que transcórreguen a Cuba, a Espanya o en qualsevol ciutat o racó del món, tots els relats estan relacionats amb la celebració nadalenca. En este sentit, ningú s’ha saltat la regla.

Uns contes són decididament sacrílegs; d’altres, ambigus i misteriosos; d’altres, fins i tot exòtics: entre l’exaltació i la depressió que poden embargar-nos en estes dates hi cap tota una gamma de sensacions.

Parlem ara de l’erotisme. Mentres uns contes tracten la iniciació en braços de dones madures (o no tan madures), l’obsessió quasi fetitxista d’una banda del cos i del seu sabor, o el recurs a prostituts per a omplir la soledat i la resta de “buits”, uns altres contes tracten la ruptura del tabú de l’heterosexualitat, la superació, ai!, de la impotència, el compliment d’uns desitjos ajornats durant anys, la revenja llargament acariciada (i la dolça amargor de qui la patix), la recapitulació de tota una vida íntima, la indefugible presència de la família en les relacions eròtiques o la seducció per mitjà del relat eròtic (al seu torn, pervers).

L’orde en què es presenten obeïx a un desig de conduir el lector pels meandres de la passió. I és que amb l’erotisme ocorre com amb el torró, que cal saber dosificar-lo... per a no empatxar-se.

És, per tant, un plaer, i mai millor dit, donar pas a estos dotze i dos mitjos (per evitar el nombre fatídic) contes que desborden imaginació, erotisme i... esperit nadalenc.

Luis García Berlanga

* Pròleg de "Cuentos eróticos de Navidad". Tusquets Editores, Barcelona, 1996.

Any
1996

Idioma
Español