Pròleg d’"El Chuli y otros cuentos de la tauromaquia"

Els meus contactes amb el món del toreig –potser també amb el món del cine– han sigut molt escassos, encara que un d’estos seria interessant per a una possible autobiografia que, per cert, quedarà oblidada en el meu cap.

A pesar de tindre familiars amb gran afició als bous –mon tio Luis Martí va ser íntim amic de Vicente Barrera, amic també de Belmonte i crític taurí en el seu temps lliure, de Manolo Martínez i crec que també de Granero. Els meus germans i quasi tota la resta de la família eren assidus a les corregudes, però la meua passió se centrava en el futbol.

Vaig arribar a aplaudir Montes, Cubells, la famosa línia del mig camp formada per Salvador, Molina, Amorós i, sobretot, la més famosa encara davantera elèctrica: Epi, Amadeo, Mundo, Igoa i Gorostiza.

Demane perdó, doncs, per prologar un llibre sobre els bous. Però dos coses m’han convençut per a fer-ho. En primer lloc, la qualitat literària del text de Paco Calabuig, qualitat ja reconeguda, però superada en cada llibre escrit per este amic de tants entusiasmes. I segon, poder avivar un record de la meua joventut que, a pesar de ser confirmació del meu distanciament del món taurí, em permet haver viscut –uns vint minuts, més o menys– un esdeveniment taurí que molts dels aficionats als bous m’envejaran segurament. Es tracta de la meua presència durant eixa estona en una de les corregudes més mítiques de la història taurina de la plaça de bous de València, correguda en què es va concedir als destres dotze orelles, sis cues i quatre potes. Esta apoteosi es va deure a la genial actuació de Manolete, Arruza i Parrita, que agafava l’alternativa.

Conec aficionats que tenen emmarcada l’entrada. La meua es va perdre en la vorera, quan vaig haver d’eixir de la plaça per la inquietud i angoixa que em va produir estar contemplant el risc amb possibilitat tràgica, al mig d’olés i aplaudiments. Esta inquietud l’he manifestada sempre, però, almenys, vaig viure un esdeveniment històric que, a vegades, he comentat amb els meus amics, però, això sí, fora de la plaça.

I si amb tots estos prejuís prologue este llibre i, sobretot, recomane la seua lectura, és perquè l’he llegit amb fruïció i, per descomptat, he trobat, inconvenients del meu exofici, capítols que demanen una pel·lícula.

Luis García Berlanga 

* Pròleg d’"El Chuli y otros cuentos de la tauromaquia". Paco Calabuig. Avance D.P., València, 2001.


Any
2001

Idioma
Español