Un bombó

A estes altures de la vida i d’esta col•lecció, no parlaré de l’erotisme que puga tindre una festa com la de Sant Valentí, en la qual se celebra l’amor, o l’enamorament, o les dos coses. Sobre açò, només lamente que esta data, i moltes altres, no evoquen imatges més eròtiques i picants. Per exemple, molts anys arrere, quan s’acostava eixe dia jo recordava aquella cançó, titulada “Hoy es el día de los enamorados”, i em venien al cap fragments de pel•lícules; sí, sens dubte per a mi tenia relació amb el cine. Ara confesse que només veig per totes les bandes pastissos, roses i caixes de bombons en forma de cor.

Posats a recordar, diré que una certa vegada un amic em va preguntar si se m’ocorria alguna cosa original per a regalar-li-la a la seua parella el dia de Sant Valentí. Crec que li vaig aconsellar un detall que se n’isquera del normal, segurament quelcom eròtic. Ara, si aquell amic tornara a preguntar-m’ho, li diria que li regalara este volum de “Cuentos eróticos de San Valentín”. Sempre he cregut que l’erotisme està en la ment. Cal alimentar-la, i després ella sola se les enginya per a portar les idees a la pràctica. De què servix un joguet eròtic si un no sap què fer amb ell, si no té idees, escenes, perversions o fantasies, sobretot fantasies, que vullga realitzar?

En canvi, jo sempre he tingut molt clar què m’agradaria que em regalaren per Sant Valentí.

El meu regal és un bombó, però encara no puc menjar-me’l. M’ha fet salivar a penes l’he vist, embolicat en un gran llaç de seda roig que el cobria completament (bé, la cobria completament), excepte per tres franges que deixaven veure carns molt blanques i pàl•lides. És un bombó, però gemeca, i gemecarà encara un poc més, fins que estiga a punt de caramel. Davall del llaç, venia despullada, preparada perquè jo comence a vestir-la, que és –com ja he dit fins a la sacietat– de les coses que més m’erotitzen. L’he vestida amb calces negres de reixeta xicoteta, molt fines i suaus, fins a mitjan cuixa. Sabates de tacó, d’un vistós color roig i de dèsset centímetres d’alçària (em consta que existixen perquè les he vistes fa poc en una desfilada d’una marca de roba coneguda), que donen una curvatura estranya i poc natural a l’empenya. Portalligacames roig amb calats, que se subjecta a les calces amb uns botonets en forma de cor, perquè és Sant Valentí. Cotilla, de cuiro i roja també, molt estreta en la cintura, tant que a penes pot respirar, i que li deixa lliures els pits. Collar de cuiro, que quan mou el coll li frega just davall de la mandíbula, i davall, en el començament de la corba dels muscles. Guants de pell fins a mitjan avantbraç i, finalment, una bena en els ulls. El que més m’excita, no obstant això, són les cordes amb què l’he lligada, que li passen pels llocs més insospitats i li ressalten totes les parts del cos que no estan ocultes. Per descomptat que, d’ací a uns minuts, li pegaré una surra, perquè és San Valentí.

Però abans diré que m’han sorprés gratament els relats d’estos deu autors que s’han atrevit a abordar el dia de Sant Valentí des de punts de vista fins ara impensables. Les seues històries i personatges destaquen, uns per la voluptuositat, la perversitat i l’atreviment, altres per la frescor i espontaneïtat, altres encara per la manera reflexiva o misteriosa d’enfrontar-se al sexe, i alguns, precisament, per l’absoluta singularitat. Crec que, gràcies a ells, d’ara en avant el lector pensarà en el dia de Sant Valentí d’una altra manera; no sé exactament de quina manera, però sí que sé que serà diferent.

Tots els relats confirmen el que es diu en un d’ells: “Tot és erotisme, o res ho és: tot cau davall de l’erotisme per a una ment que es troba predisposada al que és eròtic, i res ho fa per a qui no es troba predisposat a això”. Pot ser que després de llegir-los un se senta ja un poc més “predisposat”.

Feliç dia de Sant Valentí

Luis García Berlanga

Madrid, octubre de 2006

* Pròleg de “Cuentos eróticos de San Valentín”. Tusquets Editores, Barcelona, 2007.

Any
2007

Idioma
Español