Esa pareja feliz

 

En el Madrid dels anys cinquanta, el modest matrimoni format per Juan i Carmen viu rellogat en una habitació amb dret a cuina. Juan treballa com a electricista en el cine i és un home desencantat que intenta progressar en la vida d’una manera pràctica. Per a això, realitza un curset per correspondència de tècnic de ràdio i, més tard, intenta muntar un negoci de fotografia utilitzant les cues de pel·lícula verge del seu estudi, la qual cosa el porta, inclús, a perdre el seu propi treball. Per la seua banda, Carmen és una costurera idealista, que es refugia en el cine, la ràdio i les revistes de cor mentres viu convençuda que la solució als seus problemes arribarà per mitjà de la loteria o dels concursos. El seu somni es fa realitat quan ella i el seu marit són triats per la marca de sabons Florit com la “parella feliç”.

Gràcies a este concurs poden disfrutar durant vint-i-quatre hores d’un tren de vida propi d’un matrimoni burgés i acomodat. Són complimentats amb multitud de regals en distintes botigues, una assegurança d’enterrament, un opípar menjar en un luxós restaurant i, finalment, una vetlada en un club nocturn de moda. Cansat de ser el centre d’atenció i de protagonitzar una situació ridícula, Juan origina un violent enfrontament que els porta a comissaria, a recapacitar sobre allò que ha succeït i a acceptar la seua pròpia realitat i depositar els molestos paquets amb regals en uns bancs del carrer on dormen vagabunds.

En paraules de Berlanga

Any de producció
1951

Data de l’estrena a Espanya
1953